Manual per menjar de la Paella. Si menja de la Paella, vostè. ha de saber: La paella és com una caixa de formatgets en porcions. Els jugadors estan distribuïts al voltant de la paella de forma equidistant. A cada jugador li correspon només el formatget que té davant dels seus nassos. El cobert oficial del joc és la cullera, de metall o fusta. Si el jugador vol esprémir llima en la seua àrea, haurà de tenir autorització verbal dels seus dos veïns, als que procurarà no esquitxar. El joc comença quan el mascle dominant del ganao diu "Vinga que és gela l'arròs!", si la paella està bona, l'elogi al cuiner es farà de forma intermitent cada dos cullerades durant tot el dinar. La carn que hi ha a cada sector són propietat del jugador titular d'este espai. Si algun element integrat en la seua zona no és del gust del jugador el dipositarà delicadament al centre de la paella perquè el gaudeixca altre jugador. Les peces de carn quan es trauen de la paella no poden tornar, ni per parts, ni en els ossos. Si algú envaeix l'espai d'un altre jugador sense permís, serà amonestat, a la segona sentirà allò de "ets un Poc fill de puta" , i haurà de pagar els carajillos. S'entén que un jugador abandona, quan deixa la cullera a la vora de la paella i diu "Estic fart, ja no puc més!". En este moment la seua zona queda franca i pot ser ocupada. Queda terminantment prohibit girar la paella per accedir a un altre punt on encara queda arròs. Si la paella balla algú haurà agafar la ansa per estabilitzar. Aquell jugador que s'ocupe d'esta feina rebrà elogis de la resta, que s'ocuparan a fons per mantenir sempre plena la copa de vi del esforçat estabilitzador durant tot el dinar. Quan es toca ferro amb la cullera, a les acaballes de joc, els valencians s'enfronten al "Socarrat", és un moment gloriós on el nerviosisme s'estén. El frenesí és tal, que allò sembla a una prospecció petrolífera. Els que no participen en el festí han relaxarse i esperar les postres. La partida acaba quan els jugadors es retiren o ja no queda res en la paella, senyal indiscutible que estava bona o havia molta fam o ... EREN LAS18: 30 h. (A esta hora totes les paelles estan bones).
Drag queen és una persona, normalment un home, que es vesteix de dona i actua com si ho fos però d'una forma exagerada, provocativa, dramàtica i satírica. La finalitat sol ser la de entretenir o actuar. Com a contraposició va néixer el drag king, que és el mateix però actuant una dona amb rol d'home.
El terme drag queen es va originar a una comunitat gai anglesa a principis del segle XX. Drag significa "roba" i queen es refereix a reialesa.
Mola de Segart i Canal del Garbí
Accés: De Serra (València) per la CV-310, que és la que ens porta a Torres-Torres. Al port de l'Oronet ens desviem cap a l'E per la CV-334 fins al final de la carretera, seguint les indicacions al Garbí. Arribarem a una esplanada asfaltada (on s'acaba la carretera). Allà podrem deixar el cotxe.
Clàssic entre els clàssics de la Serra Calderona. Recorregut espectacular des de l'esplanada del Garbí fins a la Mola de Segart, baixant per la pedrera del camí de Segart, per una de les variants del GR-10. Arribarem fins al Camini de la Comediana fins a la base de la Mola. Pujada a la Mola pel camí i tornada per la mateixa, encara que és més recomanable baixar darrere seu canal (amb precaució). Baixarem a Segart pel camí del GR-10 que ve des de Puçol i que passa per la font del Campaner. Segart. Seguir un tram d'asfalt per la CV-329 (uns 600/700 m.) ... I a la Canal del Garbí pel GR-10. Acabem en el mateix punt on vam començar. Es pot pujar al Garbí com propina. Val la pena encara que només siga per les seves panoràmiques.
www.wikirutas.es/rutas/vermapa.asp?id=311
