El Tort

El tort comú (Turdus philomelos) és una au de la família Turdidae que habita bona part d'Euràsia. Presenta dors marró i ventre beix amb taques fosques i es classifica en tres subespècies. El seu particular cant, que repetix frases musicals, ha merescut freqüents al•lusions poètiques.
L'au es cria en els boscos, jardins i parcs, i presenta una conducta migratòria parcial, ja que molts exemplars hivernen en el sud d'Europa, nord d'Àfrica i el Mig Orient. Se l'ha introduït en Nova Zelanda i Austràlia; i encara que no es troba baix amenaça global, la seua població ha disminuït seriosament en unes quantes parts d'Europa probablement a causa de modificacions en les pràctiques agrícoles.
El tord construïx un prolix niu de fang sobre un arbre o arbust, i cova quatre a cinc ous blau amb taques fosques. És un animal omnívor que té el costum d'utilitzar una determinada pedra a manera d'enclusa on trencar caragols. De la mateixa manera que succeïx amb altres passeriformes, l'afecten paràsits externs i interns, i és víctima de predadors com a gats i aus de presa.

Quinto Levanta

Quinto Levanta

Tira de la manta

Quinto Levanta

Tira del mantón

Que viene el sargento con el cinturón

Que viene que venga, que deje de venir

Que yo tengo sueño y quiero irme a dormir.

LA CAÇA DE LES MONES


En Índies, prop del riu dit d’Amaçones,
els salvatges així cacen les mones.
Tenen a cosa feta
uns quants cànters de boca molt estreta,
els omplin de panotxes, i a deshora
d’aquell gran riu se’ls deixen a la vora.
En emboscada es queda el caçador,
i a l’instant que les mones el olor
senten de les panotxes, sens recel
van als cànters com mosques a la mel.
Prenen luego una espiga, i en sa mà
la volen traure a fora, mes en va,
perquè a posta té feta
cada cànter la boca tan estreta
que per ella la mà, com buida estiga,
ix i entra bé, mes no si porta espiga.
Mes com açò les mones no ho comprenen,
mai la panotxa solten que en mà tenen:
forcegen i treballen més d’una hora
per veure si podran traure-la fora;
mes mai poden, i així, per la mà preses,
allí es queden per no soltar les preses.
En açò, el caçador pren son bastó,
les acomet, i a força de braó,
en moneda de bones bastonades
es cobra les panotxes mal robades,
o, si no vol matar-les l’indià,
les pren vives tenint son furt en mà.
Més tontes que estes mones,
s’encontren així així moltes persones
que, ans que soltar l’hasienda o els dinés,
perden sa vida, i l’ànima, que és més.

Vicent Olcina

Vosté a mi

Perquè puga travar-se una verdadera amistat, és necessari prescindir de la superioritat que puguen atorgar l’edat, els honors, les riqueses o el poder. L’únic motiu que ens ha d’incitar a l’amistat és la busca de les virtuts i el mutu perfeccionament.

Confucio

1962 L'ANY DEL TIGRE

Arriba l’any del Tigre, “2010”, l’any on la fortalesa prevaldrà, sent la característica fonamental d’este signe del zodíac Xinés, esta personalitat on l’orgull, té la seua màxima expressió quan ho enfoca només una cosa pot atraure i és l’èxit.
Els Tigres són sers independents i arrogants, la paraula autoestima va nàixer de la seua essència, són tenaços, intel•ligents, intuïtius, subtils i tan suaus com agressius, tancant este cúmul de característiques la seua bellesa.
Les històries, llegendes o creences diuen que els Tigres es transformen en animals sobrenaturals o místics, a tal punt que els pares a Xina solen incloure l’ideograma del Tigre en els noms dels seus fills xiquets de bolquers, amb la intenció que d’alguna manera la seua fortalesa passe als seus fills, també esta simbologia és utilitzada com a amulet per a la salut dels xiquets i de la llar en general.
Una de les expressions que definixen a la personalitat Tigre dins de l’horòscop Xinés és la següent: “Els tigres rugixen quan hi ha vent” interpretació que aplicada als hòmens es traduïx en: “Els grans hòmens s’alcen quan sorgixen reptes”.
El Tigre sempre posarà totes les seues energies per a eixir avant, el 2010 necessitarà de l’esperit dels Tigres per a la concreció de projectes o metes, destacaran com sempre, en particular per que caldrà prendre moltes decisions davant de canvis sobtats que la globalització, exigirà alterant les economies.
Tigres són aquells nascuts en els anys següents:
(1902,1914,1926,1938,1950,1962,1974,1986,1998 I 2010)

Gladiator per la marjal del Puig

EL MEU POBLE

Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo.
Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo.
Una tal lliçó hem hagut d'entendre el meu poble i jo.
La mateixa sort ens uní per sempre: el meu poble i jo.
Senyor, servidor? Som indestriables el meu poble i jo.
Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo.
Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo.
A baixar graons de dol apreníem el meu poble i jo.
Davallats al pou, esguardem en laire el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo.