Pasqües

Xe que bo.

L'estany

 8 de Març 2015

12 Km / 2 Hores

 

Running diumenge

XE QUE FAM FA

Falles 2014

l'home moiem es menja el xoriço

De Paelleta

Ja fa temps

Bon Nadal 2013

Birra

XICA VIRA

Caminem / Esmorzem

LA MONA ES RIU

Mono és un terme no taxonòmic que designa un ampli conjunt de primats Simiiformes. Els termes mico i simi són sinònims, però en l'argot zoològica sol distingir entre ambdós per influència de l'anglès, idioma en el qual els termes equivalents monkey i apel tenen diferent significat. Així, en este argot científic, els micos actuals comprendrien als platirrinos (Platyrrhini o micos del Nou Món), i als cercopitecoideos (Cercopithecoidea o micos del Vell Món) però no els primats hominoides més propers a l'home com l'orangutan, el goril.la, el ximpanzé i els gibons, que serien simis. A diferència d'estos, els micos tenen en general cua, tenen un esquelet més primitiu i són més xicotets. Este ús de la paraula "simi" com traducció de la paraula anglesa apel, restringida als primats sense cua, és erroni, i no correspon al castellà. Es recomana per a este ús la paraula hominoideu.

La Gaiata

Les principals festes de la ciutat se celebren en honor a la baixada dels habitants des del Turó de la Magdalena a la Plana, on van fundar la nova ciutat en 1252. Se celebren del tercer dissabte de Quaresma durant nou dies. L'acte més important és la Romeria de les canyes, que recorda este acontecimiento. L'element que articula les festes és la "Gaiata", monument construït en l'actualitat amb tot tipus de materials, en el qual és indispensable la llum, ja que representen de manera artística els gaiatos amb els fanals de llum penjats per il.luminar, sobre els quals es van recolzar els antics castellonencs en el seu camí. Entre els diversos actes que es celebren, destaquen les mascletades i els castells de focs artificials diaris, la fonda de la tapa i la cervesa, la fonda del vins, els diferents desfilades, concerts de música de totes èpoques i varietats, l'ofrena de flors a la Verge del Lledó i l'acte final de festes, el "Magdalena Vítol!".

DRAG QUEEN

Drag queen és una persona, normalment un home, que es vesteix de dona i actua com si ho fos però d'una forma exagerada, provocativa, dramàtica i satírica. La finalitat sol ser la de entretenir o actuar. Com a contraposició va néixer el drag king, que és el mateix però actuant una dona amb rol d'home. El terme drag queen es va originar a una comunitat gai anglesa a principis del segle XX. Drag significa "roba" i queen es refereix a reialesa.

Mola de Segart i Canal del Garbí

Mola de Segart i Canal del Garbí Accés: De Serra (València) per la CV-310, que és la que ens porta a Torres-Torres. Al port de l'Oronet ens desviem cap a l'E per la CV-334 fins al final de la carretera, seguint les indicacions al Garbí. Arribarem a una esplanada asfaltada (on s'acaba la carretera). Allà podrem deixar el cotxe. Clàssic entre els clàssics de la Serra Calderona. Recorregut espectacular des de l'esplanada del Garbí fins a la Mola de Segart, baixant per la pedrera del camí de Segart, per una de les variants del GR-10. Arribarem fins al Camini de la Comediana fins a la base de la Mola. Pujada a la Mola pel camí i tornada per la mateixa, encara que és més recomanable baixar darrere seu canal (amb precaució). Baixarem a Segart pel camí del GR-10 que ve des de Puçol i que passa per la font del Campaner. Segart. Seguir un tram d'asfalt per la CV-329 (uns 600/700 m.) ... I a la Canal del Garbí pel GR-10. Acabem en el mateix punt on vam començar. Es pot pujar al Garbí com propina. Val la pena encara que només siga per les seves panoràmiques. www.wikirutas.es/rutas/vermapa.asp?id=311

BARREJAT

La barreja és una beguda consistent en una mescla d'aiguardent i de vi. La barreja més popular és aquella feta de moscatell i anís, que es barregen a parts iguals directament en un got xicotet. També es pot preparar amb moscatell i brandi o cassalla, vi ranci i anís o mistela i cassalla o brandi. No hi ha acord en el punt si l'anís ha de ser sec o dolç. Se solia beure abans d'esmorzar, especialment per fer passar el fred. Este acompanyament del primer cafè del matí va ser incorporat pels treballadors immigrats al Pais Valencia. Ara està sent substituïda pel carajillo.

Convenció 2012

Et Tort III La Paella

Manual per menjar de la Paella. Si menja de la Paella, vostè. ha de saber: La paella és com una caixa de formatgets en porcions. Els jugadors estan distribuïts al voltant de la paella de forma equidistant. A cada jugador li correspon només el formatget que té davant dels seus nassos. El cobert oficial del joc és la cullera, de metall o fusta. Si el jugador vol esprémir llima en la seua àrea, haurà de tenir autorització verbal dels seus dos veïns, als que procurarà no esquitxar. El joc comença quan el mascle dominant del ganao diu "Vinga que és gela l'arròs!", si la paella està bona, l'elogi al cuiner es farà de forma intermitent cada dos cullerades durant tot el dinar. La carn que hi ha a cada sector són propietat del jugador titular d'este espai. Si algun element integrat en la seua zona no és del gust del jugador el dipositarà delicadament al centre de la paella perquè el gaudeixca altre jugador. Les peces de carn quan es trauen de la paella no poden tornar, ni per parts, ni en els ossos. Si algú envaeix l'espai d'un altre jugador sense permís, serà amonestat, a la segona sentirà allò de "ets un Poc fill de puta" , i haurà de pagar els carajillos. S'entén que un jugador abandona, quan deixa la cullera a la vora de la paella i diu "Estic fart, ja no puc més!". En este moment la seua zona queda franca i pot ser ocupada. Queda terminantment prohibit girar la paella per accedir a un altre punt on encara queda arròs. Si la paella balla algú haurà agafar la ansa per estabilitzar. Aquell jugador que s'ocupe d'esta feina rebrà elogis de la resta, que s'ocuparan a fons per mantenir sempre plena la copa de vi del esforçat estabilitzador durant tot el dinar. Quan es toca ferro amb la cullera, a les acaballes de joc, els valencians s'enfronten al "Socarrat", és un moment gloriós on el nerviosisme s'estén. El frenesí és tal, que allò sembla a una prospecció petrolífera. Els que no participen en el festí han relaxarse i esperar les postres. La partida acaba quan els jugadors es retiren o ja no queda res en la paella, senyal indiscutible que estava bona o havia molta fam o ... EREN LAS18: 30 h. (A esta hora totes les paelles estan bones).

EL TORT III SENSE TORT

AFICIÓ

Existeixen diversitat d'espècies de sardines que reben diferents noms comuns. Componen el gènere Sardinops i Sardina. Les principals són la sardina d'Espanya (Sardinops sagax), la qual es captura a Austràlia ia Nova Zelanda (Sardinops neopilchardus), les de la Mediterrània (Sardina pilchardus i Sardinella aurita), la de la costa oest d'Àfrica (Sardinops ocellata) i les de la Unió Soviètica (Sardinops melanosticta, Sardinops sagax, Sardinops ocellata i Sardina pilchardus). L'espècie Sardina pilchardus és comú a l'Atlàntic i al Mediterrani. Les sardines que es pesquen a Filipines ia Indonèsia són: Sardinella perforata, Sardinella fimbriata, Sardinella sirm i Sardinella longiceps, al Japó ia Corea es captura Sardinops melancosticta. El cos de les sardines és esvelt, comprimit, amb escates delicades, el dors és de color verd-blavós i en les regions laterals i ventral són de to platejat brillant. El cap està ben destacada, amb la boca àmplia, aleta dorsal curta i alta, anal baixa, i cabal escotada. Les talles de les espècies d'importància pesquera estan compreses entre els 17 i 18 centímetres que arriben a l'edat dels 2 als 3 anys ja que és molt rar capturar de més de 20 centímetres de longitud i de 3 anys d'edat.

EL TORT III

El dòmino és un joc de taula que es pot considerar com una extensió dels daus. Encara que el seu origen se suposa oriental i antiquíssim no sembla que la forma actual fos coneguda a Europa fins a mitjan segle XVIII, quan el van introduir els italians

Grup de jubilats prenent el sol

Pardal

això quina espècie podriem dir que és, un pardal, un rèptil, com el podem definir.