dimarts, 25 de desembre de 2012

divendres, 7 de desembre de 2012

Et Tort III La Paella

Manual per menjar de la Paella. Si menja de la Paella, vostè. ha de saber: La paella és com una caixa de formatgets en porcions. Els jugadors estan distribuïts al voltant de la paella de forma equidistant. A cada jugador li correspon només el formatget que té davant dels seus nassos. El cobert oficial del joc és la cullera, de metall o fusta. Si el jugador vol esprémir llima en la seua àrea, haurà de tenir autorització verbal dels seus dos veïns, als que procurarà no esquitxar. El joc comença quan el mascle dominant del ganao diu "Vinga que és gela l'arròs!", si la paella està bona, l'elogi al cuiner es farà de forma intermitent cada dos cullerades durant tot el dinar. La carn que hi ha a cada sector són propietat del jugador titular d'este espai. Si algun element integrat en la seua zona no és del gust del jugador el dipositarà delicadament al centre de la paella perquè el gaudeixca altre jugador. Les peces de carn quan es trauen de la paella no poden tornar, ni per parts, ni en els ossos. Si algú envaeix l'espai d'un altre jugador sense permís, serà amonestat, a la segona sentirà allò de "ets un Poc fill de puta" , i haurà de pagar els carajillos. S'entén que un jugador abandona, quan deixa la cullera a la vora de la paella i diu "Estic fart, ja no puc més!". En este moment la seua zona queda franca i pot ser ocupada. Queda terminantment prohibit girar la paella per accedir a un altre punt on encara queda arròs. Si la paella balla algú haurà agafar la ansa per estabilitzar. Aquell jugador que s'ocupe d'esta feina rebrà elogis de la resta, que s'ocuparan a fons per mantenir sempre plena la copa de vi del esforçat estabilitzador durant tot el dinar. Quan es toca ferro amb la cullera, a les acaballes de joc, els valencians s'enfronten al "Socarrat", és un moment gloriós on el nerviosisme s'estén. El frenesí és tal, que allò sembla a una prospecció petrolífera. Els que no participen en el festí han relaxarse i esperar les postres. La partida acaba quan els jugadors es retiren o ja no queda res en la paella, senyal indiscutible que estava bona o havia molta fam o ... EREN LAS18: 30 h. (A esta hora totes les paelles estan bones).

dijous, 29 de novembre de 2012

EL TORT III SENSE TORT

AFICIÓ
Existeixen diversitat d'espècies de sardines que reben diferents noms comuns. Componen el gènere Sardinops i Sardina. Les principals són la sardina d'Espanya (Sardinops sagax), la qual es captura a Austràlia ia Nova Zelanda (Sardinops neopilchardus), les de la Mediterrània (Sardina pilchardus i Sardinella aurita), la de la costa oest d'Àfrica (Sardinops ocellata) i les de la Unió Soviètica (Sardinops melanosticta, Sardinops sagax, Sardinops ocellata i Sardina pilchardus). L'espècie Sardina pilchardus és comú a l'Atlàntic i al Mediterrani. Les sardines que es pesquen a Filipines ia Indonèsia són: Sardinella perforata, Sardinella fimbriata, Sardinella sirm i Sardinella longiceps, al Japó ia Corea es captura Sardinops melancosticta. El cos de les sardines és esvelt, comprimit, amb escates delicades, el dors és de color verd-blavós i en les regions laterals i ventral són de to platejat brillant. El cap està ben destacada, amb la boca àmplia, aleta dorsal curta i alta, anal baixa, i cabal escotada. Les talles de les espècies d'importància pesquera estan compreses entre els 17 i 18 centímetres que arriben a l'edat dels 2 als 3 anys ja que és molt rar capturar de més de 20 centímetres de longitud i de 3 anys d'edat.

EL TORT III

El dòmino és un joc de taula que es pot considerar com una extensió dels daus. Encara que el seu origen se suposa oriental i antiquíssim no sembla que la forma actual fos coneguda a Europa fins a mitjan segle XVIII, quan el van introduir els italians

dilluns, 13 de febrer de 2012

Pardal


això quina espècie podriem dir que és, un pardal, un rèptil, com el podem definir.